jueves, 25 de noviembre de 2010

Tema 1: La Terra, el nostre planeta

La major part de la Terra està formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arrodonida d'uns 13000 km de diàmetre.
Gran part de la geosfera està coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua líquida que forma els mars i els oceans, els llacs i els rius. Aquesta capa és comparativament molt prima, perquè el seu gruix mitjà és de només 4 km.
Sobre la hidrosfera i la part descoberta de la geosfera hi ha una capa de gasos, l'atmosfera. Aquesta capa és també molt prima: només té unes dese­nes de quilòmetres d'altura.
En aquesta unitat descobrirem de què està formada la geosfera, els fenòmens que hi tenen lloc i com ens afecten.
La geosfera està formada per roques.
Una roca és un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substàncies químiques anomenades minerals. El granit, per exemple, és una roca comuna formada pels minerals quars (transparent), feldspat (blanc) i mica (negre).
Algunes roques estan formades per un sol mineral; és el cas de la calcària, formada només pel mineral calcita.
Nosaltres només podem observar les roques que es troben a la superfície de la geosfera. Però, les roques del seu interior tenen unes característiques especials.
El magma surt a l'exterior a través d'un volcà i pot formar rius de lava.
En primer lloc, estan molt més calentes, i ho estan més com més gran és la profunditat: al centre de la Terra la seva temperatura arriba als 5000°C.
A aquestes altes temperatures les roques es fondrien si no fos perquè estan sotmeses a grans pressions pel pes de les roques que tenen damunt.
Només en una zona pròxima al centre i en unes zones pròximes a la superfície terrestre, les roques es troben en estat líquid. Aquestes roques foses reben el nom de magma.

LES CAPES DE LA GEOSFERA

Segons la composició de les roques i les condicions en què es troben, la geosfera es divideix en tres capes concèntriques:
  • L'escorça, que és una capa molt prima: té només de 5 a 70 km de gruix. Forma els continents i el fons dels mars.
  • El mantell, que té uns 3000 km de gruix. Està format per roques més denses.
  • El nucli, que té uns 3500 km de radi. Les roques del nucli són encara més denses que les del mantell, i contenen un 90% de ferro. A la part més externa, les roques s'hi troben en estat líquid.
 

2. Com canvia el relleu terrestre

La superfície de la geosfera està en canvi constant, però la majoria d'aquests canvis són difícils de percebre, perquè duren milions d'anys.
Els elements que provoquen aquests canvis són els agents geològics. Poden ser:
  • Agents geològics interns, si procedeixen de l'interior de la geosfera.
  • Agents geològics externs, si són a l'exterior, com l'aigua i l'aire.

ELS AGENTS GEOLÒGICS INTERNS

L'agent intern principal és l'energia que produeix els moviments de les plaques litosfèriques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrèmols.

Les grans serralades

Allà on xoquen les plaques litosfèriques, s'hi solen formar grans serralades, com les de l'Himàlaia, els Andes o els Pirineus.
En canvi, on les plaques se separen, emergeix lava de l'interior de la Terra i s'hi formen serralades submarines molt llargues, anomenades dorsals oceàniques.
Algunes serralades s'originen quan es deformen les vores de dues plaques que xoquen l'una amb l'altra.

Els volcans

Tall esquemàtic d'un volcà. (FALTA ANIMACIÓ)
Els volcans es localitzen principalment a les vores de les plaques litosfèriques. Un volcà és una esquerda de l'escorça terrestre per la qual puja roca fosa de l'interior de la Terra fins a la superfície.
Quan la roca fosa es troba a l'interior de la Ter­ra rep el nom de magma, i quan surt a l'exterior en una erupció s'anomena lava. De vegades, a causa de la pressió dels gasos, el magma convertit en lava és expel·lit a l'exterior del volcà, juntament amb cendres i fragments de roques.
La lava i els altres materials expel·lits pel volcà s'acumulen al voltant de l'orifici de sortida, anomenat cràter. Tots ells formen una mena de turó que rep el nom de con volcànic.

Els terratrèmols

Un terratrèmol o sisme és una sacsejada brusca d'una zona de l'escorça terrestre, produïda pel trencament i el desplaçament d'una gran massa rocosa a certa profunditat.
Els terratrèmols es produeixen principalment a les vores de les plaques litosfèriques. La majoria dels terratrèmols són tan dèbils que només es detecten per mitjà d'aparells especials anomenats sismògrafs. Quan els terratrèmols són intensos notem que la Terra tremola i es produeixen desastres enormes; els edificis poden arribar a caure.
El focus del terratrèmol o hipocentre és el punt de l'interior de la Terra on s'origina el terratrèmol. L'epicentre és el punt de la superfície, situat damunt l'hipocentre, al qual arriben abans les ones sísmiques

3. El desgast del relleu terrestre

ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

Els principals agents geològics externs són l'aigua, el glaç i l'aire.
Aquests agents tendeixen a arrencar materials de les zones més altes del relleu (les muntanyes), i a reblir-ne les zones més baixes (les valls i els fons marins).
L'acció d'aquests agents es fa en quatre fases: meteorització, erosió, transport i sedimentació.
  • La meteorització és el conjunt dels processos produïts per l'aigua i l'aire, que alteren les roques i les descomponen en fragments.
  • Quan les roques han estat meteoritzades, l'aigua, el glaç i el vent les erosionen, és a dir, en van arrencant fragments a poc a poc.
  • Els materials erosionats són transportats pels rius, els mars o el vent a uns altres llocs.
  • Finalment, els materials transportats es sedimenten, és a dir, es dipositen a llocs com les desembocadures dels rius o el mar.
  • El conjunt dels materials que es dipositen rep el nom de sediments.

4. Les roques i els sòls de l'escorça terrestre

TIPUS DE ROQUES

Les roques de l'escorça terrestre es classifiquen en tres tipus: magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques.
  • Les roques magmàtiques són aquelles que es formen en refredar-se un magma (una roca en estat líquid).
Si el magma arriba a la superfície a través dels volcans i es refreda ràpidament, els minerals que es formen són microscòpics. El basalt és un exemple comú d'aquest tipus de roques.
Si el magma es refreda lentament, es formen roques en què els minerals es distingeixen a ull nu, com ara el granit.
  • Les roques sedimentàries es formen a partir dels minerals acumulats en els sediments. N'hi ha de tres tipus:
  • –Els sediments poden ser fragments d'altres roques, arrossegats per l'aigua o per l'aire. Per exemple, a partir de la sorra es forma el gres, i a partir del fang, l'argila. –Els sediments poden procedir de minerals dissolts a l'aigua, que es solidifiquen quan l'aigua s'evapora. Així es formen el guix, la sal o la calcària. –Algunes vegades, els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts d'organismes que queden colgats. Aquest és l'origen del carbó i del petroli.
  • Les roques metamòrfiques es formen quan les roques sedimentàries o magmàtiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seves característiques, però sense arribar a fondre's.
Aquest és el cas de la pissarra, que procedeix de l'argila, i el del marbre, que procedeix de la calcària.

ELS SÒLS

Els sòls estan formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d'animals descompostos. Aquestes restes reben el nom d'humus.
L'humus d'un sòl és molt important perquè les plantes hi puguin créixer, ja que ajuden a mantenir-lo humit i a descompondre les substàncies minerals que les plantes necessiten per créixer. Els sòls poden tenir una profunditat d'uns quants centímetres, com a les parts rocoses de les muntanyes, o d'uns quants metres, com als boscos.
La presència de l'humus al sòl li dóna un to fosc característic.